Parque Rosedal

I em poso a dibuixar-te, aquella tarda al parc,

tu seies en un banc,

amb botes descordades,

i el jersei del teu germà gran,

i una faldilla de fa uns anys,

i aquelles arrecades que fa temps deixes al calaix,

i un llibre entre les mans.

I esborro del telèfon el missatge,

que em diu que estàs cansada,

ja no ets la del dibuix.

I allargo la traçada fins la galta,

i somrius quan sents que et dic:

"Avui no et buscava i et trobo aquí."

Cabells en una cua i ulls inquiets,

devorant el món, d'aquell autor irlandès.

I aquelles pessigolles que fa temps et van abandonar,

i ara trobes a faltar.

I esborro del telèfon el missatge,

que em diu que estàs cansada,

ja no ets la del dibuix,

i allargo la traçada fins la galta,

i somrius quan sents que et dic:

"Avui no et buscava i et trobo aquí."

I volaves, i volaves, no t'adones que t'esborres...

I allargo la traçada fins la galta,

i somrius quan sents que et dic:

"Avui no et buscava i et trobo aquí."