歌词
Massa vegades s'ha fet gran,
Sopant tot sol al menjador.
Sense un pastís o una cançó,
O un dibuix molt senzill,
Dels que feia el seu fill.
El fred del llac se'l va quedar,
I viu tancat en el passat.
Però hi ha un moment durant la nit,
Que torna a veure el petit i somriu feliç.
Somniant que és un ós polar amb anorac,
I quatre peixos lligats a un cinturó daurat.
I ell surt nedant de dins el llac,
I fan titelles i parlen com parlen els grans.
Se'n va la calma i ve la tempesta,
I en obrir els ulls torna el malson.
I amb el regust sota la llengua decideix,
Que no vol tornar a despertar.
La silueta davant del llac.
Calçat amb botes, barret al cap.
És va endinsant sense dubtar.
És va enfonsant sense nedar.
Tampoc ningú no el ve a frenar.
Tampoc ningú mai ho sabrà.
Ja no se'l veu i aquell barret,
Sura tot sol cap al sud-est.
I ara és un ós polar amb anorac,
I quatre peixos lligats a un cinturó daurat.
I ell surt nedant de dins el llac,
I fan titelles i parlen com feien abans.
专辑信息