Ombra Negra

Quan pensava que fugies,

ombra negra, la meva ombra,

vora el coixí, de puntetes,

tornes a fer-me la riota.

Quan lluny de mi t'imagino,

al bell mig del sol et mostres,

i ets una estrella que brilla

i ets el vent entre les cordes.

Si canten, ets tu que cantes,

si ploren, ets tu que plores.

I ets el riu i el seu murmuri,

i ets el vespre i ets l'aurora.

Pertot et trobo; per mi,

tot ho ets, i el meu cor omples.

Mai no m'abandonaries,

ombra negra, la meva ombra