La cançó del soldadet

作曲：Guillem Gisbert/Martí Maymó/Roger Padilla/Arnau Vallvé

作词：Guillem Gisbert/Martí Maymó/Roger Padilla/Arnau Vallvé

Escolteu, la cançó del soldadet,

Que a través d'un ull de bou,

Veu que volen uns falciots!

I no és que hi entengui molt, el soldadet,

Però, que volin els falciots,

Deurà voler dir que la terra és a prop.

I tan a prop deu ser que baixa el capità,

I intenta no semblar nerviós,

Mentre acaba la instrucció:

"Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents,

I arrapeu-vos a la vida,

Amb les ungles i amb les dents."

Ja a coberta, els homes resen.

Ja a coberta, els homes resen.

I fa un amén, poc convençut, el soldadet,

I acaricia el seu fusell,

Intentant no pensar en res.

Des de proa es van fent grossos els turons,

"Soldadet, valor, valor,

Que depèn de gent com tu la sort del món."

Però "si una bala enemiga creua el vent,

I em travessa el cervell",

És planteja el soldadet,

"Les onades m'arrossegaran,

I mil peixos de colors,

Lluitaran per devorar la meva carn."

I és quan pensa "jo m'amago;

Quan no mirin, jo m'amago".

Però sempre miren, i el vaixell s'està aturant,

Les comportes s'han obert,

I en un segon, s'inunda el mar,

De soldats disparant a l'infinit,

Amb un soldadet al mig,

Que carrega mentre insulta a l'enemic.

I entre bomba i bomba tot li va prou bé,

Fins que una cau just al costat.

Primer és diu "sort, de què t'ha anat…"

Però després sent a l'esquena un dolor estrany,

I en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.

Gira el cap a banda i banda.

Seu a la sorra i descansa.

I mentre arriba el coi de metge, el soldadet,

És tranquil·litza repetint,

Què farà, on anirà, si sobreviu:

"Aniré a ma mare ben vestit,

I abans que res, li hauré de dir,

Que em perdoni per tractar-la sempre així;

Aniré a la Margarida a fer-li un fill,

Per només veure'l, intuir,

Que l'estimo més del que m'estimo a mi."