歌词
La meva terra és com un infant,
No dóna gràcies, ni mai sap quan
Es torna aspra i plena de fang
O verda i plana i et dóna cant.
La meva terra mai no sap quan
Anar endarrere, tirar endavant
Plena de nafres, plena de sang,
Plena de joia i plena de cant.
No té una flama que digui sí,
Però una espurna sempre ho vol dir;
No té una flama que digui no,
Però té cendra que ho colga tot.
La meva terra sols té caliu
Que dorm i dura dintre d'un niu.
La fusta i jo que volem sortir
Esperem flama que ens digui sí.
Uns endavant ens volen portar,
Espurnes vives en soledat;
Altres ens volen sempre aturats,
La cendra pesa sobre els cansats.