歌词
En aquell petit cafè on no hi volen entrar
Ni la llum del carrer ni la gent assenyada
Vaig trobar el teu mirar, melangiós i llunyà
Com la boira que neix al port, de matinada
Et vaig donar una mà i em vas seguir en la nit
Com un gosset perdut que prega una carícia
Vas omplir de colors la tristor del meu llit
De vermells de capvespre i de verds de Galícia
I el meu racó va a ser
El teu racó també
Tu eres jove i bonica
Vam començar jugant
I et vaig anar estimant
De mica en mica
♪
Em vaig acostumar poc a poc al teu nom
A la teva escalfor i a les teves paraules
Al soroll del teu pas pujant els esglaons
I a la teva manera de parar la taula
A l'olor de les teves mans que cada nit
Voltaven el meu cos com una fina gasa
Però tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir
"Me'n vaig a buscar el sol perquè és molt fosca aquesta casa"
"Ningú no m'està esperant
Gràcies per tot, Joan"
Tu eres jove i bonica
Se'n va anar tot de cop
I et vaig anar perdent
De mica en mica
♪
Vaig sentir tant de fred aquelles nits d'estiu
Vaig maleir mil cops la petita taverna
Quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu
Quantes nits he passat en blanc, com la lluerna
Però em vaig acostumar també a viure tot sol
Sense estripar els papers, ni les fotografies
Si tinc fam menjo pa, si tinc fred encenc foc
I penso: "Si avui plou, potser demà farà bon dia"
I torno a anar al cafè
I penso que potser
Tu eres jove i bonica
Però, el temps ha anat passant
I jo t'he anat oblidant
De mica en mica
De mica en mica
De mica en mica