Arribarà

Amb llàgrimes als llavis miro la línia que vull creuar,

és la porta de l'ofec i els crits trencats.

Amb les armes sobre el cap em fan girar

Quan la mare espera dins de l'hospital

I la terra promesa que van confiar-nos, digueu-me on és.

On és la felicitat del paradís,

Si els camps i les tortures són l'únic que rebem?

Controlats, humiliats, avançant, exigim la llibertat.

I arribarà el dia del combat

Quan les nostres forces s'uniran

I l'amenaça s'haurà esborrat

I podrem somiar

Pedres al puny i empenta són les nostres armes al carrer

Contra tancs, governs i lobbies que defensen el diner

I el qui pensi en injustícia de terrorista el tractaran

L'estratègia és no rendir-se i seguir sempre endavant.

Nits de llum i sirenes ens fan renéixer la ràbia al cos

Esperant veure la mà que trenqui el mur

Convivim amb les mentides, nascudes del rencor.

Controlats, humiliats, avançant, exigim la llibertat.