歌词
És garbellant els més foscos dels núvols
Que el ritme imprevisible de la pluja
S'emporta carrerons avall de l'ànima
L'última llum d'estiu
Que tardoreja
♪
L'última llum que ningú no comenta
Perquè se sap que no és de cap partit
S'enduu dubtant cap als indrets d'oblit
El meu garbó d'antics
I vius desigs
♪
De terra estant veig ploure sobre el mar
Esplèndida bellesa de l'inútil
Que lluny es fon amb els colors del cel
Ni gris, ni blau, ni verd
Quin llom suau!
♪
Una alta flama m'ha tingut despert
A totes les preguntes del teu viure
T'estime ara més que t'he estimat
Jo sóc qui sóc amb tu
Pluja que cau
Jo sóc qui sóc amb tu
Pluja que cau