歌词
Jo vaig nàixer d'un pais fet de pedra i sal,
Una terra tan menuda que no té nom.
Cadascú li diu com vol, però aixó a ella li és igual.
Només vol que el Sol es calfe per tothom.
Mai he pensat que arribarà de nou.
Ni la pobresa que roseguen els peus. Pensa que l'aigua pot, treure la serp quan plou.
I que no patimeu quan tot és cert.
Oooooh!
Se molt bé que aixó no és cert.
No existeix ni existirà.
Però vull creurem que pot ser, diguem que pot ser, diguem que pot ser.
Mira a l'infinit tranquil.la com cau el Sol.
Sobre una cartifa verda, somiant s'adorm. La corrent del riu s'enlaira, és la seva cançó bressol.
La melodia que allunya la por.
Un pais que no coneix la mar.
Una terra valenta que es fa fent gran.
La seva sortera són mars i muntanyes, pedra i sal. I tots nosaltres som el seu mirall.
I és allò que no deixa que ens óbriga la porta...